Història d’una
setmana que farà guanyar mols diners a uns pocs, que altres molts els perdran,
i que se solucionarà el problema d’identitat català per segles.
Dia 1. La agencia
de rating Moody’s en un estudi de seguiment de riscos assenyala que CaixaBank,
que ja inclou Caixa de Catalunya, i Banc de Sabadell, podrien tenir problemes
de liquiditat si es fa el referèndum que s’ha convocat pel govern regional donada
la incertesa del resultat i les seves conseqüències. Bloomberg i altres serveis
de noticies econòmiques destaquen la noticia. Els departaments de tresoreria
dels bancs espanyols i europeus miren de tancar posicions amb aquest bancs. Els
caps de tresoreria de les grans i mitjanes empreses comencen a transferir els
dipòsits que tenen i fan servir al màxim les línees de crèdit com a mesura de
precaució.
Dia 2. La noticia
del risc de liquiditat arriba als depositants via premsa i xarxes socials, a
Catalunya i la resta d’Espanya, comencen
a fer-se cues als caixers i les oficines. Les persones volen retirar tots
els deus dipòsits i estalvis a termini.
L’operativa per internet de traspàs de dipòsits a altres entitats opera
al límit de la seva capacitat, el servei es col·lapsa.
Dia 3. Les
oficines de CaixaBank i Banc de Sabadell no obren al públic, els caixers no
estan operatius. El Director General de CaixaBank surt per TV3 i explica que no
hi ha motius pel pànic, i que en breu es restablirà l’operativa. Comencen les negociacions de CaixaBank i Banc
de Sabadell amb Santander i BBVA. S’acorda vendre per 1 € la xarxa d’oficines
(dipòsits, préstecs, empleats, locals)de fora de Catalunya de CaixaBank
a Santander i de Banc de Sabadell a BBVA. Es busca una solució pels
clients d’oficines a Catalunya de CaixaBank i Banc de Sabadell que tenen un saldo
d’uns 120.000 milions d’euros i el volen recuperar.
Dia 4. Les
oficines de CaixaBank i Banc de Sabadell segueixen sense obrir al públic, els
caixers no estan operatius. El Director General de CaixaBank surt per TV3 i
explica breument que els clients de oficines de fora de Catalunya (siguin o no
residents a Catalunya) començaran demà mateix a poder operar donat que ara son
clients del Santander. Es busca una
solució pels clients de Catalunya. El
Banc d’Espanya diu que es un problema limitat a aquests dos bancs i que no té
competències en cas de fallida, pel que cal portar el tema al BCE. El BCE diu que cal trobar una solució local
donat que no té cap mandat per a una situació així. Rumors de que els directius
de CaixaBank i Banc de Sabadell havien retirat els seus estalvis feia pocs
dies.
Dia 5. El
Governador del Banc d’Espanya informa que s’ha arribat a una solució, de manera
que els dos bancs es declaren en fallida, els accionistes perden tot el
capital, i a continuació es transformen en bancs públics sota la tutela del
ICF. Els dipositants de CaixaBank i Banc de Sabadell podran disposar d’immediat
del saldos inferiors a 10.000 euros amb una línea de crédit d’emergència del
ICO al ICF. Els imports superiors dels dipòsits es transformaran en Deute de la
Generalitat a 3, 5, 10, 15, 20 i 25 anys al 0% segons diversos trams de saldo. La garantia de
cobrament d’aquest deute és la pròpia Generalitat (amb el recolzament implícit
d’Espanya si en aquests terminis Catalunya és part Espanya). El Molt Honorable
President de la Generalitat comunica que desconvoca el referèndum fins que les
condicions socioeconòmiques siguin més estables i manifesta que les
institucions catalanes han estat una peça essencial en la resolució d’aquesta
crisi bancària amb el seu suport als estalviadors afectats.
Corol·lari I. Més endavant els dos bancs públics creats són
privatitzats amb ajudes del Govern de la Generalitat quan són comprats pel Santander
i BBVA. En aquest procés guanyen (i molt !) el Santander i BBVA, i perden ...
els beneïts estalviadors de Catalunya. ERC
i IU es congratulen de l’aprovació al Parlament d’una quita del 50% pels saldos
de més de cent mil euros. CIU comenta que ha estat una decisió democràtica i
sobirana del Parlament. PP i Ciutadans demanen la creació d’una comissió d’investigació
al Parlament per que compareguin els directius dels bancs afectats i també la
dimissió del President per haver triplicat el deute públic de la Generalitat.
L’autor del treball
declara que no posseeix dipòsits ni accions de cap dels banc esmentats.
